Atlas (Festival Labyrinth): 29 de maig

Dissabte 29 de maig a les 20 h

Festival Labyrinth Catalunya 6è Edició

Presentació del nou disc: Atlas
Efrén López i Christos Barbas

Gènere: Concert
Durada: 90 minuts
Preu: 10 €

Un nou disc de n’Efrén López i en Christos Barbas, els dos directors artístics de Labyrinth Catalunya sempre és una bona notícia, sobretot si aquest n’és el primer d’una formació de duet acústic que culmina 17 anys de música i amistat compartides. All llarg d’aquest temps han col·laborat en nombrosos projectes i àlbums, grups com ara L’Ham de Foc, Yeden, Aman Aman, Abracadabra i infinitat de concerts als cercles del Labyrinth Musical Workshop a Creta, Catalunya i altres indrets, convertint aquest centre en una mena de llar comuna. A Atlas, els dos músics tornen a connectar amb la potència i la senzillesa del so del duet acústic, mitjançant una sèrie de noves composicions (Hoquetus, Sadaf, La nau, Jasemin) a més de melodies procedents de les tradicions clàssiques medievals i otomanes (Ben volgra, Kürdi peşrev), amb molt d’espai i temps dedicat a les improvisacions texturals i minimalistes.

Atlas és moltes coses més: és la recerca de la connexió entre la grandesa i allò minúscul, entre allò sobrenatural i allò natural, el vincle que connecta el món dels humans amb el dels déus; tal com diu l’antic mite grec, Atlas era un tità condemnat per Zeus a sostenir el cel sobre les seves espatlles, a la vora del món occidental. Un altre mite explica com el tità es va convertir en pedra després d’una trobada amb Perseu, qui va transformar el seu cos en la serralada que es veu hui al nord del Marroc, l’extrem occidental conegut del món antic. A part del tità que dóna nom a l’oceà Atlàntic, i també als mapes del món, un altre lloc on trobem les seves petjades es troba dins del cos humà: Atlas és el nom de la primera vèrtebra de la columna vertebral, que de fet lliga tot el cap amb la resta del cos. En el viatge musical que travessa l’Atlas –tal i com ens expliquen tantes mitologies, religions i filosofies antigues al voltant d’aquest mot–, el so i el silenci es veuen com a forces que no només van crear el món, sinó que a més a més, el mantenen unit.

Efrén López: Lavta, Afghan Rabab, Ud, Guitarra sense trasts
Christos Barbas: Ney, Lavta

Els comentaris estan deshabilitats.